A continuació, us pose totes les entrades del blog, agrupades en grups:

• Teoria: La Taula Periòdica, Els àtoms, Representació dels elements, Configuració electrònica, Tipus de Nomenclatura, Formulació i Nomenclatura dels Compostos Inorgànics, Reaccions químiques, Característiques de les reaccions químiques, Ajust d'una reacció química, Càlculs estequiomètrics, Concepte de mol, Cinemàtica 1, Cinemàtica 2, Cinemàtica 3 (fórmules) i Moviments en vertical. Caiguda lliure.
• Exercicis per a practicar: Exercicis de l'àtom, Exercicis de configuració electrónica, Exercicis de Formulació i Nomenclatura 1, Exercicis de Formulació i Nomenclatura 2, Exercicis de Formulació i Nomenclatura 3, Exercicis de cinemàtica: MRU, Exercicis de cinemàtica: MRUA i Exercicis de caiguda lliure.
• Treballs: #ForNom i Mostra la ciència en video.
• Altres: Continguts de Física i Químa 4 d' ESO, Taules Periòdiques, Continguts del 1er examen, Continguts examen de la reacció química, Continguts examen cinemática, Mostra la ciència en video i Continguts exament moviment en vertical.

Exercicis de cinemàtica: MRUA

1. Un cotxe parteix del repòs amb una acceleració de 3m/s². Calculeu par a un temps de 8s:

• La seua velocitat.
• El desplaçament que ha fet.

2. Un móvil que parteix del repòs amb una acceleració de 6 m/s². Quant de temps tardarà en recorrer 100 m? Quant valdrà la seua velocitat quan hagi fet aquests 100 m?

3. Una motocicleta parteix del repòs i fa 1000 m en 28 s. Si el moviments és rectilini uniformement accelerat, calcula l'acceleració i la velocitat final.

4. La trajectòria d'una partícula ve descrita per la fòrmula x = 22 + 20·t - 2·t². Quina distància haurà recorregut en 6 s?

Solucions:

1. 24m/s, 96m

2. 5.8 s, 34.r m/s

3. 2.6 m/s², 72.8 m/s

4. 70 m

Exercicis de cinemàtica: MRU

1. Un avió vola a una velocitat de 900 km/h. Expressa en m/s. Quina será la durada del vol en línea recta entre dos ciutats separades a 2200 km?

2. Quin desplaçament fa en 12 s un cotxe que es mou amb una velocitat constant de 80 km/h?

3.Un móvil es desplaça amb moviment rectilini uniforme. A l'instant de (temps inicial = 0) la seua posición (inicial) és 700. A l'instant de 20 s es toba a 300 m.

• Calcula la seua velocitat.
• Quina será la seua posición a l'instant 25 s?

4. Un móvil que té un moviment rectilini uniforme tarda 40 s a desplaçar-se de la posición (inicial) 200 m fins a la posición 600 m.

• Calcula la seua velocitat.
• Escriu l'equació de moviment.

Solucions:

1. 250 m/s, 2.44 s

2. 266.66 m

3. -20 m/s, 200 m

4. 10 m/s, x = 200 + 10·t

Contiguts examen moviment en vertical

A aquest examen, entraran el següent concepte:

• Problemes de moviment en vertical, un total de quatre exercicis que tracten sobre llançar una moneda, aigua i una pilota.

Mostra la ciència en video

Aquest any, tornem a participar al concurs de mostra la ciencia en video, però aquesta vegada participe amb els meus companys Marina Nadal i Kevin Iborra, en un experiment que consisteix en la cristalització d'unes figures.

Cliqueu ací per veure el video sencer amb la seua explicació de per què succeix acò:

Continguts examen cinemàtica

A l'examen de cinemàtica, entraran els següents conceptes:

• Moviment rectilini uniforme.
• Moviment rectilini uniformement accelerat.
• Passar de m/s a Km/h.
• Combinació de MRU i MRUA.
• Problemes.

Moviments en vertical. Caiguda lliure

Característiques del moviment vertical:

Un moviment vertical és el que segueix un objecteque deixem caure o llancem verticalment.
Els objectes están sotmessos a l'acceleració de la graveta, que té u valor de 9.8 m/s² i es tracta d'un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

Criteris de signes:

• Utilitzem l'eix OY en lloc de l'eix OX.
• Considerem que l'origeb és al terra (y = 0).
• Considerem positives les posicions per damunt de la terra i negatives les que están per davall.
• Prenem com a velocitats amb signe positiules que tenen sentit cap amunt i com a velociatats negatives les que tenen sentit cap avall.
• L'acceleració és negativa perquè té sentit cap avall.

Equacions del moviment en vertical:

V² – V² = 2·(-9.8)·(y-y_o)

y = y_o + V_o·t + ½·(-9.8)·t²

V = V_o – 9.8·t

Cinemàtica 3 (fórmules)

Moviment rectilini:

És aquell que fa una trajectòria rectilínia en una recta.

Desplaçament:

És un interval: ∆x = x – x_o
Es mesura en metres: m

Velocitat (V):

S'expressa en m/s o km/h

Tipus:

• velocitat mitjana
• velocitat instantània
• celeritat o rapidessa: és positiva

Per passar de m/s a km/h: es multiplica per 1000 i es divideix per 3600 : 1000/3600

Per passar de km/h a m/s: es multiplica per 3600 i es divideix per 1000 : 3600/1000

Moviment rectilini uniforme:

La velocitat és la mateixa

x = x_o + V·t

Acceleració (a):

Es representa per m/s² o km/h².

a = ∆V / ∆t = V-V_o / t - t_o

_{Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA):}

Velocitat: V = V_o + a·t

Posició: X = x_o + V_o ± ½·a·t²

Quan no tenim la t:V² – V² = 2·a·x

Cinemàtica 2

Moviment:

És quan un cos canvia la seua posició amb el temps. El moviment és relatiu.

• Mòbil: cosos en moviment.
• Posició: x.
• Punt de referencia: O, que serveix per a delimitar la posición del cos.

Trajectòria:

És la línea que uneix totes les posicions per les que passa un móvil. Tipus:

• rectilínies
• circulars
• parabòliques

Temps:

Mesura el pas del temps i sempre és positiu.

• Intèrval de temps: ∆t = t – t_o
• t: temps final
• t_o: temps inicial

Cinemàtica 1

La cinemática és l'estudi del moviment, i es mesura en magnituds:

• Magnituds vectorials:
• necessita:
• una dirección
• el punt d'aplicació
• un mòdul
• el sentit
• tipus
• velocitat
• acceleració
• força

• Magnituds escalars:
• massa
• temperatura
• volum

Regla del paral·lelogram:

Consisteix en traçar paral·leles a cadascuna de les forces a les quals es vol sumar, de tal manera obtenim com a resultat el vector que uneix l'origen amb les dues forces que ens donen amb el punt de tall de les dues paral·leles traçades.

Continguts examen de la reacció química

En aquest examen, hi hauran els següents conceptes:

• Ajustar una reacció química
• Els càlculs estequiomètrics
• Problemes de reaccions químiques
• El concepte de mol

Concepte de mol

El mol és una unitat per expresar la quantitat de substància. En qualsevol quantitat de substància hi ha un número enorment gran d'àtoms, ions o molècules.

Aquesta unitat es pot definir de diferents maneres:

• en 1 mol hi ha 6.023 · 10²³ àtoms, ions o molècules d'una substància.
• és la massa atòmica o molecular d'una substància expressada en grams.
• 1 mol són 22.4 litres

Nº mols = massa que tinc (g) / massa molecular (Mr)(g)

Càlculs estequiomètrics

Els càlculs estequiomètrics són un conjunt d'operacions matemàtiques que serveixen per a calcular la quantitat d'una substància que reacciona o es produeix en una reacció química.

Aquests càlculs els mostre amb un exemple que ha d'estar ajustat:

PCl₅ ─────> PCl₃ + Cl₂

Balanç de massa: es mostren la massa de cada compost que es mostra a les taules periòdiques:

 208.22g ─────> 137.32g + 70.9g

Balanç molar: on es calculen els mols de cada compost gràcies a que l'hem ajustada abans:

1 mol PCL₅  ─────> 1 mol PCl₃  + 1 mol Cl₂

Balanç de partícules: on indiquem el nombre de partícules que tenen cada compost. Aquest nombre de partícules és el nombre d'Avogadro:

 6’023 · 10²³  molècules de PCL₅ ─────> 6’023 · 10²³  molècules de PCL₃ + 6’023 · 10²³ molècules de Cl₂

Ajust de una reacció química

Per ajustar una reacció química, podem utilitzar dos mètodes:

1. Per tanteig: on ajustem la reacció ajustant el nombre d'àtoms de cada element:

KI + Pb (NO₃)₂ ─────> KNO₃ + PbI₂ = 2KI + Pb (NO₃)₂ ─────> 2KNO₃ + PbI₂

2. Per sistemàtica: on ho ajustem donant un valor. En aquest exemple ho explique millor:

C₂H₆O + O₂ ─────> CO₂ + H₂O

Posem davant de cada conjunt una lletra: 

a C₂H₆O + b O₂ ─────> c CO₂ + d H₂O

Posteriorment indiquem la quantitat d'àtoms que hi ha de cada element en cada conjunt:

C = 2a ──> c

H = 6a ──> 2d

O = a + 2b ──> 2c + d

 Per a acabar, donem un valor a cada lletra i anem completent la reacció:

a = 1

b = 3

c = 2

d = 3

I ens donarà la reacció ajustada:

C₂H₆O + 3O₂ ─────> 2CO₂ + 3H₂O 

Característiques de les reaccions químiques

Les reaccions químiques tenen les següents característiques:

• Poden ser reversibles.
• Hi han de diversos tipus:
• Síntesi.
• Descomposició.
• Combustió.
• Àcid-Base.
• Red-ox.
• També es poden classificar en:
• endotèrmiques: necessiten energia per a produir-se.
• exotèrmiques: alliberen energia quan es produeixen.
• Es consideren "igualtats".
• es conserva la matèria.

Nomenclatura:

• ∆ = calor
• Cat. = catalitzador
• (s) = sòlid
• (g) = gas
• (l) = líquid
• (aq) = aquós
• ↓ = precipita
• ↑ = que es desprèn un gas

Reaccions químiques

Una reacció química és un procés en la que una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en unes altres, anomenades productes.

Els reactius poden ser elements o compostos, si els elements formen un enllaç químic. Aquest pot ser:

• Iònic: on guanyen o perden electrons.
• Covalent: on compartixen electrons.
• Metàl·lic: on hi ha un núvol electrònic.

Regla de l'octet:

Va ser enunciada per Gilbert Newton Lewis diu que la tendència dels ions dels elements de la taula periòdica és completar els seus últims nivells d'energia amb una quantitat de 8 electrons per tal de semblar-se als gasos nobles. S'agafa la última parella s² i p⁶ incompleta de la configuració electrònica dels elements.

Estructures de Lewis:

L'estructura de Lewis és una representació que pot donar a conèixer la estructura de una molècula, la seua polaritat i la seua hibridació.

Hi han excepcions: el Beril·li (Be), el Fòsfor (P), el Sofre (S) i el Bor (B).

Exemple: Estructura de Lewis del NH₃

1) Es realitza la configuració electrònica del N₂ i H₂ per a localitzar la seua capa de valència:

N (z=7) = 1s² 2s² 2p³

H (z=1) = 1s¹

2) Es realitza una taula per a conèixer el nombre d'electrons (e^-) en la capa de valència i el total que pot abarcar.

 

	Nº d’e- capa valència	Nº e- totals
N	5	8
H	1 · 3 = 3	2 · 3 = 6
	A = 8	N = 14

• Càlcul dels parells d'electrons (enllaços entre àtoms):

s = N - A = 14 - 8 = 6e^- : 3 parells

• Càlcul d'enllaços solts:

A - s = 8 - 6 = 2e^- : 1 parell

3) Distribució, es col·loquen de forma qualitativa els enllaços:

Tipus de distribució:

• Lineal
• Triangular plana
• Tetraèdrica
• Bipirámide trigonal
• Octaèdrica

Tipus de geometria:

• Lineal
• Angular
• Triangular plana
• Piramidal
• Tetraèdrica perfecta
• Bipiramidal
• Octaedre

Nota:

Les geometries angular i piramidal apareixen en aquelles molècules que contenen parells de no enllaços (enllaços que no uneixen dos àtoms), ja que aquests ocupen més espai i desplacen a la resta de molècules seguint la Teoria de Repulsió d'Enllaços de la Copa de Valencia.

(Aquesta información ha sigut aportada per la meua germana)

#ForNom17

Aquest treball consisteix en pujar fotografíes a la plataforma Flickr de diversos compostos químics. Per a accedir a la página fes click ací.

Ací us mostre una imatge de la rúbrica d'aquest projecte: